"Le dèjeuner des canotiers" de Renoir és un quadre impressionista pintat a oli sobre llenç a l'any 1881 ple de llum i claror que sembla entrar mitjançant la barana de la terrasa vora el riu on es troben els personatges.
Volem destacar els tres plànols que hi observem.En primer lloc els dels homes en samarreta blanca i les dues dones, una amb mirada seduïda per la conversa dels dos homes i la de l'esquerra que sembla estar al marge perquè juga amb el seu gos a la vora d'una taula. Em segon pla la xica recolzada a la barana que sembla escoltar minuciosament a l'home assegut amb la dona que sembla no participar i que està veient d'un got.
En tercer pla, les converses de dos homes ben vestits i un grupet de tres on tambè hi ha una dona vestida de negre.
El que més m'ha cridat l'atenciò són les expressions de les cares dels personatges que ho diuen tot : sorpresa, indiferència, interés, seducció.... i especialment la perfecció de les cares i la perfecciò de les quatre dones del primer i segon pla que sembla que volen eixir-se de la pintura i tenir vida pròpia. És un quadre captivador i llàstima que no està exposat al Museu del Prado a l'exposició temporalde Renoir que vaig visita a Madrid, on tambè van agradar-me un bon grapat de pintures de l'artista.
Ja s'acosta el Nadal, amb ell, el pessebre, i en aquest el caganer, però, que sabem del caganer?
El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya i el País Valencià, amagada en un racó, darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina roges.
Actualment hi ha "caganers" molt variats com ara polítics, guàrdies civils, reis mags, pare noel, monges, pastors, jugadors d'alguns equips de futbol, bombers sense deixar d'estar en la seva posició característica.
El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l’edat mitjana al sud d’Europa. Hui en dia es representa a totes les esglésies de Mallorca i a L’Alger, durant la missa de la nit de Nadal, Entre les representacions actuals més destacades es compten la de la catedral de Palma, la del Santuari de Lluc.
S’ha anat recuperant també en moltes esglésies de Catalunya i del País Valencià.
El tema està basat a una profecia sobre la fi del mon, inicialment es cantava en llatí, però ja des de el segle XIII es poden trobar versions en català, i podem considerar-les com una de les primeres expressions poètiques en llengua catalana.
La Sibil·la ha sigut declarada Patrimoni Cultural Immaterial de La Humanitat per la UNESCO, aquest més de Novembre.
