El Blog de Literatura de Toni

  


COMENTARI/OPINIÓ PERSONAL:


    És poema, que m'agrada molt. D'una forma metafòrica parla de la vida, dels seus obstacles, que sempre hi ha que superar i que aquesta hem de disfrutar-la independentment dels problemes que s'hi presenten.

COMENTARI D'ALGUNS VERSES:

•     Tingues sempre al cor l'idea d'Ìtaca: A la vida, sempre tingues unes metes que complir.
•     Ìtaca t'ha donat bell viatge: Disfruta de la vida que t'han donat, ja que es bella.
•     Més lluny, heu d'anar més lluny, dels arbres caiguts que us empresonen: Sempre has de superar els obstacles i problemes que la vida presenta i continuar el teu camí
•     I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes: Una vegada superades les teves metes, sempre has de trobar-hi noves i superar-les
•     Bon viatge als guerrers que al seu poble són fidels: Bona vida a la gent que supera les metes i els obstacles que la vida hi planteja.

LLETRA: Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port

que els teus ulls ignoraven,

i vagis a ciutats 

per aprendre del que saben.

Has d'arribar-hi, és el teu destí,

però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,

que siguis vell quan fondegis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat

fent el camí, sense esperar

que et doni més riqueses.

Itaca t'ha donat el bell viatge,

sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Itaca

t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,

sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d'anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l'avui que ara us encadena.

I quan sereu deslliurats

torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara s'acosta.

I quan creieu que arribeu,

sapigueu trobar noves sendes.

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s'acosta 

i, quan sereu deslliurats,

tingueu ben present no aturar-vos (2)

Bon viatge per als guerrers

que al seu poble són fidels,

afavoreixi el Déu dels vents

el velam del seu vaixell,

i malgrat llur vell combat

tinguin plaer dels cossos més amants.

Omplin xarxes de volguts estels

plens de ventures, 

plens de coneixences.

Bon viatge per als guerrers

si al seu poble són fidels,

el velam del seu vaixell

afavoreixi el Déu dels vents,

i malgrat llur vell combat

l'amor ompli el seu cos generós,

trobin els camins dels vells anhels,

plens de ventures, plens de coneixences. 

VIQUIPÈDIA: Ítaca (grec Itháka, llatí Ithaca) és una illa de Grècia, situada a l'est de Cefalònia a les illes Jòniques, famosa perquè en ella es desenvolupen una part del fets narrats als poemes d'Homer a l'Odissea: hi va néixer Acamènides i Odisseu, l'heroi mitològic i va contraure matrimoni amb Penèlope.

VIQUIPÈDIA: Viatge a Itaca. LLUIS LLACH: El seu nou treball de l'any 1975, Viatge a Itaca, basat en textos de Kavafis, es converteix en el seu disc més venut fins aleshores amb 150.000 còpies. Amb aquest disc inicia la col·laboració en els arranjaments de Manel Camp i amb el bateria Santi Arisa, ambdós manresans i antics components de Fussion. La seva presentació es feu el 7 de maig al Palau de la Música i a les vint-i-quatre hores de posar-se les entrades a la venda ja s'havien exhaurit. El dilluns 12 de maig, el cantant va ser conduit per la policia des de l'hotel on s'allotjava aquells dies, amb motiu dels seus recitals al Palau, fins a la Jefatura Superior, on va haver de declarar i no va sortir fins a dues hores més tard. L'interrogatori es va centrar en el primer recital quan el cantant, que tenia prohibit fer cap repetició de les seves cançons, després que el públic aplaudís durant més de vint minuts, va tornar a sortir per dir que no en podia cantar cap més. L'esdeveniment previst en principi per sis actuacions, finalitzà a la cinquena, quan se li prohibeix un bis, se'l deté i se'l porta a la Comandancia Superior de Policía. Mentre, el públic va abandonant el Palau cantant a cor L'Estaca. Se li prohibeix seguir amb els recitals, se li imposa una multa de 100.000 pessetes, i durant més de vuit mesos van ser prohibides totes les seves actuacions a l'Estat espanyol. L'aleshores governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, ho justifica per les reiterades infracciones al reglamento de espectáculos, que prohíbe terminantemente que los artistas se dirijan al público y establezcan diálogo con él, caso que el señor Llach hizo en reiteradas ocasiones, profiriendo expresiones que la autoridad gubernativa ha estimado como atentatorias a las instituciones y a la legislación vigente. Mentre persisteixen les prohibicions a l'interior (més de 75), Llach es torna a refugiar a l'estranger. El mes d'agost actua a Londres, una altra vegada a l'Olympia, a Veneçuela, i elThéatre de la Ville de París li ofereix un contracte per actuar durant quinze dies. Tot París és ple de pòsters amb la imatge de Llach. Coincidint amb aquestes actuacions, mor Franco. Canta a la TV francesa al costat del mític Georges Brassens en un programa de cap d'any a Avinyó i de gran audiència. 

Text del Fullet: Enric Valor. El valor de les paraules.

Enric Valor i Vives va nàixer a Castalla en 22 d'agost del 1911 i ens va deixar el 13 de gener del 2000 a la ciutat de València. Escriptor i lingüista, va ser una de les figures cabdals de la cultura i de les lletres valencianes del segle XX, que va aglutinar  en la seua persona el conreu de tres camps fonamentals per a la recuperació de la llengua i cultura pròpies: la rondallística, la lingüística i la novel·la, a més de la seua tasca com a periodista en publicacions com: El Tio Cuc, El Luchador, El Camí, La República de les Lletres o la revista Gorg, de la qual va ser fundador.

 Com a rondallista, la seua obra més coneguda són les Rondalles valencianes, on va recopilar i literaturitzar un corpus de trenta-sis rondalles de gran valor folklòric i narratiu, que representen la memòria oral d'un poble, i on Valor crea un món literari amb la triple finalitat de dotar-les de contingut valencià, de descriure els nostres paisatges i d'utilitzar un llenguatge planer, popular, però correcte i amb gran riquesa lèxica, és a dir, convertir-es en peces literàries.

Com a gramàtic i lexicògraf, i fruit de la passió de Valor per ensenyar, en les seus obre, com ara Millorem el llenguatge o La Flexió Verbal, combina el rigor i la precisió amb la claredar de l'exposició conceptual. Ja des de molt jove havia col·laborat amb l'aportació de materials lèxics del valencià meridional per a la realització del Diccionari català-valencià-balear, dirigit per Francesc de Borja Moll

 Com a novel·lista la seua aportaciò també ha sigut important. Destaquem L'ambició d'Aleix.  La idea de l'emigrant i, sobretot el conegut com a Cicle de Cassana amb les noveles Sense la terra Promesa, Temps de Batuda i Enllà de l'horitzó, una trilogia que representa la recuperació de la memòria col·lectiva del 1916 al 1939,  a través de la destrucció de la classe social del terratinents rurals del migjorn valencià, dins de la més estricta fidelitat al realisme narratiu i amb una actitud de nostàlgia per la pèrdua d'un món i d'un paisatge.