S'enllacen dianes, processons i entrades, escenificant la presa del castell pels moros i la reconquista pels cristians.
-
Festes de Moros i Cristians d'Alcoi
diumenge, 15 de maig del 2011
L'expressió més espectacular de les festes de Moros i Cristians es produïx a Alcoi. On es rememoren uns fets succeïts en el segle XIII, en els temps de Jaume I el Conquistador, quan la ciutat va patir l'atac del cabdill moro Al-Azraq i, segons la llegenda, Sant Jordi va aparéixer cavalcant per a ajudar a la ciutat, que va jurar construir un temple en el seu honor i celebrar-ho amb festejos. A Alcoi la festa està declarada d'interés turístic internacional.Durant els dies 14, 15 i 16 de maig Alcoi és una autèntica explosió d'alegria, milers de banderes blanques amb la creu de Sant Jordi i altres tants gallardets verds amb la mitja lluna de l'islam guarnixen la ciutat.El redoblament de tambors, les trompetes, les andanades dels arcabussos en ple fragor de la batalla, l'olor de la pólvora, el fum... impressionant!
S'enllacen dianes, processons i entrades, escenificant la presa del castell pels moros i la reconquista pels cristians.
El primer dia tenen lloc les dos Entrades, al matí la desfilada de les agrupacions cristianes i a la vesprada les dels moros. La riquesa i colorit dels vestits, la música, el barroquisme dels estendards i els girs i cabrioles que realitzen els caporals d'esquadres submergixen el públic en un ambient irreal.
El segon dia, el 15, és jornada de devoció, en la capella, en la processó de la relíquia, en la figura de Sant Jordiet, la d'un xiquet menor de huit anys que es vist de soldat romà.
El dia 16, el Dia de l'Alardo, se succeïxen les escaramusses, trabucs i arcabussos, armadures i capes morunes donen forma a la batalla que com cada any, des de 1276, vencen els cristians. I quan renaix la calma, en els merlets del castell apareix Sant Jordiet , aclamat per la multitud, posant el punt i final a les festes fins a l'any pròxim.
Publicat per Unknown a 11:37 | 0 comentaris | Envia per correu electrònic BlogThis! Comparteix a X Comparteix a Facebook |
-
Joanot Martorell i la Tardor de la Cavalleria
diumenge, 8 de maig del 2011
Publicat per Unknown a 20:03 | 0 comentaris | Envia per correu electrònic BlogThis! Comparteix a X Comparteix a Facebook |
-
Tirant Lo Blanch
diumenge, 3 d’abril del 2011
Publicat per Unknown a 18:18 | Etiquetes de comentaris: Articles, Curiositats, Treballs de Classe | 0 comentaris | Envia per correu electrònic BlogThis! Comparteix a X Comparteix a Facebook |
-
Treballs a Classe
dimarts, 22 de març del 2011
Ja hi podeu vore tots el treballs fets a classe fins al moment, estàn, en la columna de la dreta, on posa: Pàgines, en treballs de classe, o simplement hi podeu accedir-hi clicant aci .Publicat per Unknown a 21:22 | 0 comentaris | Envia per correu electrònic BlogThis! Comparteix a X Comparteix a Facebook |
-
ARTICLE INTERESSANT: Ermessenda de Carcassona
diumenge, 20 de març del 2011
Ermessenda de Carcassona: La vida de la dona que va governar Catalunya al segle XI
La comtessa jove
Tot just havien enterrat l’abat a Sant Feliu de Guíxols, i la comtessa ja havia decidit qui seria el proper. L’escollit era Arnau, un monjo del monestir de Sant Miquel de Cuixà que semblava ideal per a tirar endavant aquella comunitat. Només tenia una pega: era el secretari personal de l’abat Oliba. I efectivament, l’Oliba li va rondinar. Però ella el va tallar en sec: “Jo t’he donat mil homes per a Girona i Osona. I de seguida es va veure que no seria una primera dama de les de figurar. La casa de Barcelona no només havia fet un casament profitós pel que tenia d’aliança amb els de Carcassona: també havia incorporat una dona amb una gran personalitat i molta capacitat per a governar. I que no es deixaria trepitjar per res del món.
La llei visigòtica manava que, en casar-se, el comte donés la desena part de les seves pertinences a la ratimuller; eren els anomenats ‘esponsalicis’, independents del dot. Normalment, les dones no gestionaven aquestes propietats pel seu compte, sinó que havien de demanar permís al marit per a fer qualsevol moviment. Però aquest no va ser el cas d’Ermessenda, que es va fer la senyora del comtat d’Osona-Manresa, del bisbat de Vic i de propietats disperses del comtat de Barcelona. I a més d’administrar-ne la seva part, va participar amb el seu marit en totes les activitats de govern. Fins i tot a vegades el va substituir, com quan va presidir un tribunal de justícia el mític any 1000. I sobretot va estar molt a prop de les decisions de política interna i del que tenia a veure amb els sarraïns, que encara ocupaven prop de la meitat del que avui és el Principat.
Els dos fills d'Ermessenda, Berenguer Ramon I i Borrell Ramon
Ermessenda va acompanyar el seu marit i les tropes en algunes incursions armades a Al-Andalus. I entre campanya i campanya, assemblea i consell, Ermessenda va tenir temps de portar al món, almenys, dos fills: Berenguer Ramon I i Borrell Ramon —mort prematurament. També es diu que hi va haver una noia, Estefania, però està poc documentada.
El 1010 els catalans van fer una gran expedició a Còrdova, capital del califat. Eren deu mil homes, comandats pels comtes de Barcelona, Urgell i Besalú i estaven acompanyats pels bisbes de Barcelona, Girona i Vic. L’èxit fou tan gran, malgrat les tres mil baixes (inclòs el comte d’Urgell, Ermengol I), que Borrell va tornar cobert d’or. I el va invertir com se solia fer en aquells temps: finançant més expedicions. I, de passada, comprant un bon partit perquè s’hi casés el fill gran; l’escollida va ser Sança de Castella. Després d’haver-ho deixat tot tan ben lligat —o això era el que es pensava—, el comte Ramon Borrell va morir el dia 8 de setembre del 1017 a Barcelona.
En morir el comte, totes les mirades es van posar sobre l’hereu, Berenguer Ramon, dit ‘el Corbat’. I van ser uns ulls un pèl condescendents.
Perquè se’l considerava una mica dèbil de caràcter; fins i tot son pare havia establert que governés amb el suport d’algú. Aquest algú seria Ermessenda, que faria de tutora de Berenguer Ramon I fins que aquest arribés a la majoria d’edat, el 1022 o 1023.
Publicat per Unknown a 10:09 | Etiquetes de comentaris: Articles, Curiositats, Personatges Valencians | 0 comentaris | Envia per correu electrònic BlogThis! Comparteix a X Comparteix a Facebook |
-
dissabte, 19 de març del 2011
LES RAONS DE LA VIOLENCIA DE GÈNERE: HI HA UNA RAÒ?
Significat de termes com, ens ajuden a comprendre :
Androcentrime
L’androcentrisme (Grec ανδρο, andro-, “home, mascle”, χεντρον, kentron, “centre”) és aquell pensament que emmarca les capacitats de l’ésser masculí com motor individual/universal de l’esdevindre humà. Segons Perkins Gilman, tant els models vitals masculins com les actituds masculines s’afirmen com a universals, mentre que les de les dones són considerades complementàries.
Patriarcat
El concepte de patriarcat constitueix una categoria d’anàlisi fonamental per a la teoria feminista i per a la història de les dones. Victoria Sau l’ha definit com la “presa de poder històrica per part dels homes sobre les dones”.
El feminisme o moviment feminista
És el conjunt d'idees i accions que, al llarg del temps, busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per tal de modificar posicions de desigualtat i violència envers les dones.”
Coeducació
La coeducació és el principi que ha de fer possible la participació i el desenvolupament de totes les persones i una eina bàsica per construir i desenvolupar un nou model de ciutadania. Per assegurar la implantació d'una veritable coeducació des de les escoles bressol fins a les universitats i els programes de formació al llarg de la vida s'estan revisant els models organitzatius i curriculars de manera que es valori indistintament l'experiència, les aptituds i l'aportació social i cultural de les dones i els homes, en igualtat de drets, sense estereotips sexistes ni androcèntrics, ni actituds discriminatòries.
Discriminació sexual
Els drets sexuals són aquells drets que tenen a veure amb el gaudiment d'una sexualitat plena, satisfactòria i en qualsevol etapa de la vida. La sexualitat és una de les manifestacions humanes que més ha patit la repressió i la manipulació. Per tal que tinguin una àmplia validesa cal que contemplin tota la problemàtica que pot limitar-los, com poden ser la discriminació sexual, la violència de gènere, les mutilacions genitals, l'accés a la informació i a la salut sexuals, la manca de llibertat sexual, .
CANÇONS SOBRE EL MASCLISME I VIOLÈNCIA DE GÉNERE
Per què els homes protagonistes de les cançons arriben a comportar-se així.
Els homes es comporten d’aquesta manera per :
- Necessitat reforçar el paper, que la societat li ha donat, i que com veu que dins de la seua relació de parella perd, l’única forma que té sentir-se fort és ser agressiu i violent.
- El sentit de possessió que molts homes pensen que tenen sobre les seues dones.
- La por a sentir-se abandonats, ho veuen com una humiliació.
- Sentir-se inferiors, per temes laborals, socials.
Per què les dones víctimes d’aquests maltractaments suporten aquesta humiliació.
- Moltes d’elles, no troben una eixida, no tenen treball ni forma de mantenir-se ni elles ni als seus fills, i es veuen obligades a continuar amb ells.
- Algunes dones ho veuen com normal, es el que els ha tocar viure, i forma part de la relació de parella.
- Hi ha dones que senten vergonya de contar-ho, no veuen el moment ni troben a la persona adequada, pensa que no les entendran.
- Malauradament moltes pensen que mai es tornarà a repetir. No saben que quan s’ha produït una vegada hi haurà més.
- Hi ha dones que es senteixen, enamorades, equivocades i pensen que canviaran, perdonen i acaben morint.
- Las majoria es senteixen amenaçades, elles, els seus fills, o les seues famílies. La por no els deixa actuar.
La visió patriarcal de les relacions entre homes i dones pot influir en el comportament masclista d’alguns homes i en l’ús de la violència contra aquestes.
Sense dubte sí. Hi ha homes que pensen que el home està per damunt de la dona en tots els àmbits socials. Les relacions de parella en aquest cas, són una prolongació de la posició que les dones juguen en la societat. L’única manera que l’home pot mantenir en molt casos aquesta dominació és mitjançant la violència, per què , quan no hi ha arguments i manera de defensar actituds indefectibles, no més cal usar la força.
La lluita per la igualtat entre els sexes i els moviments feministes.
Els moviments feministes han tingut molta importància en la lluita per la igualtat de sexes. Aquest moviments han aconseguit per a les dones, drets, que al llarg de la historia, ha sigut negat a les dones , pel fet de ser dones.
El dret a votar, a tenir un salari digne, una educació. Parlem de països desenvolupats, on malgrat tots els drets aconseguits, encara que son molts, han permès a les dones reivindicar un paper dins de la societat.
L’associacionisme permet a les dones tenir més força, no sentir-se sola. Tot el que s’ha aconseguit encara que, queda molt ha sigut gracies a dones com : Concepció Arenal, Clara Campoamor, Victoria Kent a Espanya.
- A França
Les dues-centes dones del Club de les ciutadanes republicanes revolucionàries creat el 10 de maig de 1793 per Clara Lacombe i Pauline Léon, les «teixidores», ocupen les tribunes públiques de la Constituent i increpen els diputats, entenent representar el poble sobirà. Les seves crides vehements al Regnat del Terror i a l'Igualtat, la seva participació en la caiguda dels Girondins i les altres manifestacions espectaculars de les «furioses» els anaven a valer una imatge de fúries sanguinaries que alimentaria molt de temps les repulsions del poder masculí.
- A Anglaterra
El treball de Mary Wollstonecraft Vindicació dels drets de la dona, és un dels pocs escrits abans del segle XIX que es pot anomenar feminista sense por a l'ambigüitat. Sota els estàndards moderns, la seva metàfora de la dona com a noblesa, elit de la societat, mimada, fràgil i propensa a la peresa intel·lectual i moral, sona com un argument masculí. Wollstonecrat creia que tots dos sexes havien contribuït a aquesta situació i donava per descomptat que la dona tenia un poder considerable sobre l'home
DIFERENTS TIPUS DE DISCRIMINACIONS QUE LA DONA HA SOFRIT AL LLARG DELS ANYS
Algunes activitats que abans les dones no podien fer, i que ens ajuden a comprendre la situació de les dones actual:
Activitats que dones d’altres èpoques no podien fer, per exemple:
- No podien treballar sense el permís del seu pare o del seu marit.
- No podien tenir un compte corrent al banc, al seu nom, ni podien treure diners sense el consentiment del seu marit.
- Estava mal vist que les dones anaren soles al cine o a un bar.
- Estava mal vist que portaren pantalons, de fet hui en dia hi ha moltes escoles privades on les xiques han de portar faldilla i només els xics poden portar pantalons.
- Els treballs al que tenien accés fora de casa, era dependentes o cuidant de xiquets menuts, servint a cases , cosint o cuidant del fills d’altres.
- Estava mal vist, que treballaren fora de casa, era molt estrany que treballaren a una oficina, perquè els pares veien mal que estigueren envoltades d’homes.
- Molt poques dones feien el batxiller, algunes, les més afortunades podien estudiar magisteri, que era un treball molt ben vist per a una dona. Era quasi impensable que una dona anés a la universitat.
- Molt poques dones conduïen un cotxe.
Activitats o actuacions que dones d’avui en dia, no poden fer perquè està mal vist o prohibit per a les dones, en el meu país.
- Per a molta gent, està mal vist que les dones treballen fins als últims mesos de l’embaràs.
- Encara hi ha homes que prefereixen tenir, fills mascles que filles. Es senteixen molt orgullosos de que no es preguen els seus cognoms.
- Hi ha dones que encara prefereixen tenir filles, perquè pensen que estaran millor cuidades, quan els pares siguen majors.
- Està mal vist, que les dones no porten arracades, o que sempre porten pantalons, encara hui es sent l’expressió “marimacho”.
- Està mal vist que a una xica li agrade jugar al futbol, o que faça esports que no siga la gimnàstica rítmica.
- Hi ha llocs de treball on contracten més a homes que a dones, per a treballs com conduir camions, bombers, conduir autobusos. Hi altres que són més considerats més femenins, perruqueres, dependentes, caixeres, botigueres, modistes....
- Hi ha carreres universitàries considerades femenines, mestres, infermeres, etc. I algunes que són clarament considerades per a homes com les enginyeries, inclòs dins d’especialitats com medicina, les dones tenen especialitats especifiques com la pediatria etc.
- Està mal vist que les dones no arriben verges al matrimoni.
- No poden eixir a algunes festes tradicionals com les de moros i cristians, confrares. etc.
- Casar-se ja majors.
Activitat que dones d’avui en dia com tu, no poden fer perquè està mal vista o prohibit, en altres llocs del mon.
Hi ha països, al qual, a més del que hem dit a dalt, directament no poden treballar fora de casa. El seu treball és cuidar dels seus fills i del seu marit.
Els casos més greus, són els països com Afganistan, o països extremadament religiosos, on les dones no poden eixir al carrer, sense anar tapades, el cas del burca, complet on només deixen veure els ulls.
Països on, les xiquetes no poden anar a l’escola, perquè, s’han d’encarregar d’anar a per aigua, cuidar dels seus germans.Publicat per Unknown a 19:43 | Etiquetes de comentaris: Articles, Curiositats, Treballs de Classe | 0 comentaris | Envia per correu electrònic BlogThis! Comparteix a X Comparteix a Facebook |
-
Dia de la Dona Treballadora
diumenge, 6 de març del 2011
He trobat aquest vídeo a Internet. En ell s’explica el que va passar , a la fàbrica tèxtil on van morir 146 dones, les condicions en les que treballaven i les seues edats.S’explica, perquè el 8 de març, es celebra a tot el mon, el dia de la dona treballadora. Però com tots els dies, el del pare, el de la mare, el dels enamorats, ens fa preguntar-nos, i perquè ens fa falta un dia?.... Perquè ens fa falta que ens recorden desprès de tant de temps, que les dones, les nostres mares, treballen igual que els nostres pares, si nosaltres, els seus fills, fem alguna cosa per a que la seua vida siga més fàcil: ajudem a casa?, o ens oblidem que la majoria d’elles treballen dins i fora, i les que treballen a casa, han de tenir una altra vida, han de realitzar-se com a éssers humans.Que, nosaltres a la majoria dels casos, seguint amb els mateixos costums que els nostres iaios. Oblidem, que les tasques són iguals per a tots, independentment del sexe.No hem d’oblidar que el treball de les dones, està pitjor remunerat que el dels homes. Que encara hi ha càrrecs que només realitzen els homes a les empreses i que, al segle XXI, encara hem de parlar del turisme sexual, que hi ha moltes dones, xiques de la nostra edat, que es dediquen al sexe, per a poder sobreviure. Desitge, que almenys aquest any, el dia de la dona tinga un significat especial.Publicat per Unknown a 14:09 | Etiquetes de comentaris: Articles, Curiositats | 0 comentaris | Envia per correu electrònic BlogThis! Comparteix a X Comparteix a Facebook |
-
Ìtaca
dissabte, 5 de febrer del 2011
COMENTARI/OPINIÓ PERSONAL:
És poema, que m'agrada molt. D'una forma metafòrica parla de la vida, dels seus obstacles, que sempre hi ha que superar i que aquesta hem de disfrutar-la independentment dels problemes que s'hi presenten.
COMENTARI D'ALGUNS VERSES:
- Tingues sempre al cor l'idea d'Ìtaca: A la vida, sempre tingues unes metes que complir.
- Ìtaca t'ha donat bell viatge: Disfruta de la vida que t'han donat, ja que es bella.
- Més lluny, heu d'anar més lluny, dels arbres caiguts que us empresonen: Sempre has de superar els obstacles i problemes que la vida presenta i continuar el teu camí
- I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes: Una vegada superades les teves metes, sempre has de trobar-hi noves i superar-les
- Bon viatge als guerrers que al seu poble són fidels: Bona vida a la gent que supera les metes i els obstacles que la vida hi planteja.
LLETRA: Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,ple d'aventures, ple de coneixences.Has de pregar que el camí sigui llarg,que siguin moltes les matinadesque entraràs en un portque els teus ulls ignoraven,i vagis a ciutatsper aprendre del que saben.Has d'arribar-hi, és el teu destí,però no forcis gens la travessia.És preferible que duri molts anys,que siguis vell quan fondegis l'illa,ric de tot el que hauràs guanyatfent el camí, sense esperarque et doni més riqueses.Itaca t'ha donat el bell viatge,sense ella no hauries sortit.I si la trobes pobra, no és que Itacat'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,sabràs el que volen dir les Itaques.Més lluny, heu d'anar més llunydels arbres caiguts que ara us empresonen,i quan els haureu guanyattingueu ben present no aturar-vos.Més lluny, sempre aneu més lluny,més lluny de l'avui que ara us encadena.I quan sereu deslliuratstorneu a començar els nous passos.Més lluny, sempre molt més lluny,més lluny del demà que ara s'acosta.I quan creieu que arribeu,sapigueu trobar noves sendes.Més lluny, sempre molt més lluny,més lluny del demà que ara ja s'acostai, quan sereu deslliurats,tingueu ben present no aturar-vos (2)Bon viatge per als guerrersque al seu poble són fidels,afavoreixi el Déu dels ventsel velam del seu vaixell,i malgrat llur vell combattinguin plaer dels cossos més amants.Omplin xarxes de volguts estelsplens de ventures,plens de coneixences.Bon viatge per als guerrerssi al seu poble són fidels,el velam del seu vaixellafavoreixi el Déu dels vents,i malgrat llur vell combatl'amor ompli el seu cos generós,trobin els camins dels vells anhels,plens de ventures, plens de coneixences.VIQUIPÈDIA: Ítaca (grec Itháka, llatí Ithaca) és una illa de Grècia, situada a l'est de Cefalònia a les illes Jòniques, famosa perquè en ella es desenvolupen una part del fets narrats als poemes d'Homer a l'Odissea: hi va néixer Acamènides i Odisseu, l'heroi mitològic i va contraure matrimoni amb Penèlope.
VIQUIPÈDIA: Viatge a Itaca. LLUIS LLACH: El seu nou treball de l'any 1975, Viatge a Itaca, basat en textos de Kavafis, es converteix en el seu disc més venut fins aleshores amb 150.000 còpies. Amb aquest disc inicia la col·laboració en els arranjaments de Manel Camp i amb el bateria Santi Arisa, ambdós manresans i antics components de Fussion. La seva presentació es feu el 7 de maig al Palau de la Música i a les vint-i-quatre hores de posar-se les entrades a la venda ja s'havien exhaurit. El dilluns 12 de maig, el cantant va ser conduit per la policia des de l'hotel on s'allotjava aquells dies, amb motiu dels seus recitals al Palau, fins a la Jefatura Superior, on va haver de declarar i no va sortir fins a dues hores més tard. L'interrogatori es va centrar en el primer recital quan el cantant, que tenia prohibit fer cap repetició de les seves cançons, després que el públic aplaudís durant més de vint minuts, va tornar a sortir per dir que no en podia cantar cap més. L'esdeveniment previst en principi per sis actuacions, finalitzà a la cinquena, quan se li prohibeix un bis, se'l deté i se'l porta a la Comandancia Superior de Policía. Mentre, el públic va abandonant el Palau cantant a cor L'Estaca. Se li prohibeix seguir amb els recitals, se li imposa una multa de 100.000 pessetes, i durant més de vuit mesos van ser prohibides totes les seves actuacions a l'Estat espanyol. L'aleshores governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, ho justifica per les reiterades infracciones al reglamento de espectáculos, que prohíbe terminantemente que los artistas se dirijan al público y establezcan diálogo con él, caso que el señor Llach hizo en reiteradas ocasiones, profiriendo expresiones que la autoridad gubernativa ha estimado como atentatorias a las instituciones y a la legislación vigente. Mentre persisteixen les prohibicions a l'interior (més de 75), Llach es torna a refugiar a l'estranger. El mes d'agost actua a Londres, una altra vegada a l'Olympia, a Veneçuela, i elThéatre de la Ville de París li ofereix un contracte per actuar durant quinze dies. Tot París és ple de pòsters amb la imatge de Llach. Coincidint amb aquestes actuacions, mor Franco. Canta a la TV francesa al costat del mític Georges Brassens en un programa de cap d'any a Avinyó i de gran audiència.
Publicat per Unknown a 20:53 | Etiquetes de comentaris: Articles, Personatges Valencians, Treballs de Classe | 0 comentaris | Envia per correu electrònic BlogThis! Comparteix a X Comparteix a Facebook |
-
Enric Valor. El valor de les paraules
dimarts, 1 de febrer del 2011
Text del Fullet: Enric Valor. El valor de les paraules.
Enric Valor i Vives va nàixer a Castalla en 22 d'agost del 1911 i ens va deixar el 13 de gener del 2000 a la ciutat de València. Escriptor i lingüista, va ser una de les figures cabdals de la cultura i de les lletres valencianes del segle XX, que va aglutinar en la seua persona el conreu de tres camps fonamentals per a la recuperació de la llengua i cultura pròpies: la rondallística, la lingüística i la novel·la, a més de la seua tasca com a periodista en publicacions com: El Tio Cuc, El Luchador, El Camí, La República de les Lletres o la revista Gorg, de la qual va ser fundador.
Com a rondallista, la seua obra més coneguda són les Rondalles valencianes, on va recopilar i literaturitzar un corpus de trenta-sis rondalles de gran valor folklòric i narratiu, que representen la memòria oral d'un poble, i on Valor crea un món literari amb la triple finalitat de dotar-les de contingut valencià, de descriure els nostres paisatges i d'utilitzar un llenguatge planer, popular, però correcte i amb gran riquesa lèxica, és a dir, convertir-es en peces literàries.
Com a gramàtic i lexicògraf, i fruit de la passió de Valor per ensenyar, en les seus obre, com ara Millorem el llenguatge o La Flexió Verbal, combina el rigor i la precisió amb la claredar de l'exposició conceptual. Ja des de molt jove havia col·laborat amb l'aportació de materials lèxics del valencià meridional per a la realització del Diccionari català-valencià-balear, dirigit per Francesc de Borja Moll
Com a novel·lista la seua aportaciò també ha sigut important. Destaquem L'ambició d'Aleix. La idea de l'emigrant i, sobretot el conegut com a Cicle de Cassana amb les noveles Sense la terra Promesa, Temps de Batuda i Enllà de l'horitzó, una trilogia que representa la recuperació de la memòria col·lectiva del 1916 al 1939, a través de la destrucció de la classe social del terratinents rurals del migjorn valencià, dins de la més estricta fidelitat al realisme narratiu i amb una actitud de nostàlgia per la pèrdua d'un món i d'un paisatge.
Publicat per Unknown a 19:55 | Etiquetes de comentaris: Articles, Personatges Valencians | 0 comentaris | Envia per correu electrònic BlogThis! Comparteix a X Comparteix a Facebook |
-
La Cavalgada dels Reis Mags Alcoiana
dijous, 6 de gener del 2011
Cada any, el 5 de Gener, a Alcoi, com a moltes altres ciutats, s'hi celebra la cavalgada dels reis mags, però; aquesta a Alcoi, és un poquet diferent; molts xiquets amb sort, reben els regals aquesta nit, de mà dels "negres" que pujen als balcons de les cases dels xiquets i li donen els regals en mà.
VIQUIPÈDIA:
La primera representació de la cavalcada està documentada en 1866.L'arribada de les festes nadalenques s'anúncia amb el muntatge del Tirisiti. Este és un muntatge teatral amb titelles, el qual mescla elements del naixement de Jesús, l'arribada dels Reis Mags i la celebració de les festes de Moros i Cristians, tan característics de la ciutat d'Alcoi.L'ambaixador reial anuncia amb el seu pregó, el dia 4 de gener, l'arribada a la ciutat de Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar, vinguts d'Orient. Els xiquets acudeixen a escoltar-lo i depositen les seues cartes per als Reis en unes burretes, carregades amb bústies i tirades pels patges reials. Eixa nit, els Reis Mags llegiran totes les cartes dels xiquets per a portar-los els joguets l'endemà.El dia 5 de gener Ses Majestats, per fi, recorren els carrers d'Alcoi a lloms de camells i acompanyats per tot el seu seguici reial: patges, "pastoretes"... En la cavalcada participen més de mil alcoians i alcoianes. Els patges pugen a les cases per les façanes ajudats de llargues escales. Porten amb ells regals que repartixen entre tots els xiquets de la ciutat.Este espectacle està acompanyat per melodies musicals escrites per a la cavalcada i interpretades per les tres bandes de la localitat: Corporació Musical Primitiva, Societat Música Nova i Unió Musical i diferents agrupacions com La Xafigà de Muro.Quan els Reis Mags arriben a la Plaça de la Bandeja, al centre de la ciutat, descendeixen dels seus camells i s'encaminen cap al Naixement. En el moment de l'adoració, Ses Majestats lliuren or, encens i mirra al xiquet Jesús. Tot açò acompanyat amb la interpretació del Messies de Händel.
Publicat per Unknown a 12:07 | Etiquetes de comentaris: Curiositats, Tradicions Valencianes | 0 comentaris | Envia per correu electrònic BlogThis! Comparteix a X Comparteix a Facebook | Ubicació: Alcoy, España