Rss Feed
  1. Enric Valor. El valor de les paraules

    dimarts, 1 de febrer del 2011




    Text del Fullet: Enric Valor. El valor de les paraules.
    Enric Valor i Vives va nàixer a Castalla en 22 d'agost del 1911 i ens va deixar el 13 de gener del 2000 a la ciutat de València. Escriptor i lingüista, va ser una de les figures cabdals de la cultura i de les lletres valencianes del segle XX, que va aglutinar  en la seua persona el conreu de tres camps fonamentals per a la recuperació de la llengua i cultura pròpies: la rondallística, la lingüística i la novel·la, a més de la seua tasca com a periodista en publicacions com: El Tio Cuc, El Luchador, El Camí, La República de les Lletres o la revista Gorg, de la qual va ser fundador.
     Com a rondallista, la seua obra més coneguda són les Rondalles valencianes, on va recopilar i literaturitzar un corpus de trenta-sis rondalles de gran valor folklòric i narratiu, que representen la memòria oral d'un poble, i on Valor crea un món literari amb la triple finalitat de dotar-les de contingut valencià, de descriure els nostres paisatges i d'utilitzar un llenguatge planer, popular, però correcte i amb gran riquesa lèxica, és a dir, convertir-es en peces literàries.
    Com a gramàtic i lexicògraf, i fruit de la passió de Valor per ensenyar, en les seus obre, com ara Millorem el llenguatge o La Flexió Verbal, combina el rigor i la precisió amb la claredar de l'exposició conceptual. Ja des de molt jove havia col·laborat amb l'aportació de materials lèxics del valencià meridional per a la realització del Diccionari català-valencià-balear, dirigit per Francesc de Borja Moll
     Com a novel·lista la seua aportaciò també ha sigut important. Destaquem L'ambició d'Aleix.  La idea de l'emigrant i, sobretot el conegut com a Cicle de Cassana amb les noveles Sense la terra Promesa, Temps de Batuda i Enllà de l'horitzó, una trilogia que representa la recuperació de la memòria col·lectiva del 1916 al 1939,  a través de la destrucció de la classe social del terratinents rurals del migjorn valencià, dins de la més estricta fidelitat al realisme narratiu i amb una actitud de nostàlgia per la pèrdua d'un món i d'un paisatge.